MOLT MÉS QUE LA COBERTURA INFORMATIVA D'UNA VAGA GENERAL.

Som en el lloc adequat en el moment oportú, els periodistes? Som del tot conscients que, en un món globalitzat com aquest, les notícies viatgen al ritme que ho fan? 

El 29-S, el dia de la vaga general en contra de la reforma laboral proposada pel govern de Rodríguez Zapatero va ser, en si, un fracàs. Com ja es va exposar, sectors com el comerç només es van veure afectats pels aldarulls causats pels piquets. Res més. A parti d'aquí, què? 

A la tarda del mateix dia, a Barcelona, es congregaven uns quants milers de persones (i no poso nombre exacte perquè, com sempre, hi ha divergències) per manifestar-se i reclamar els seus drets com a treballadors. Ho fan de forma pacífica i essent respectuosos amb la resta, però ocupen una ínfima part dels informatius catalans i espanyols. Les imatges del dia són els anti-sistema, que controlen el centre de la ciutat i s'enfronten als antiavalots en una batalla campal històrica. Sens dubte, són aquestes les imatges que donen la volta al món. És a dir, Espanya es troba immersa en una vaga general en la qual els anti-sistema es revelen i s'enfronten a la policia pels carrers de Barcelona robant, guixant les parets i destrossant tot el que troben al llarg del camí. Per què es van convertir en protagonistes? En part, perquè varen esdevenir-ho, però per altra, per la importància mediàtica que els van donar els mitjans de comunicació. 

Aldarulls a Barcelona en el mateix moment de la manifestació pacífica

Els vertaders protagonistes de la vaga general, els treballadors, varen quedar eclipsats. A Madrid unes 450.000 persones es van agrupar per a manifestar-se pels carrers més cèntrics de la capital espanyola i, en cap cas, els seus crits o la seva pancarta va ser la imatge de les portades dels diaris de l’endemà. La portada l’ocupava el cotxe de la patrulla municipal en flames.

A Internet, en canvi, es va fer una cobertura informativa més complexa i més àmplia de la vaga, ja que s’actualitzava a cada punt i moment i estava més detallada.

El periodisme, segons el punt de vista d’una principiant com jo, ha de saber mirar-se els esdeveniments des de totes les vessants possibles. En aquest cas, potser calia cobrir la vaga dels treballadors, la dels vaguistes, la dels piquets, la dels sindicats i la del Govern. Així és com haguessin obtingut dades reals de l’èxit de la vaga; així és com haguessin aconseguit cobrir una informació tan complexa de forma polièdrica i més professional. Clar que això no deixa de ser una opinió amb un rerefons crític d’algú que, vés a saber, potser hagués acabat actuant igual que els mitjans en el seu dia.