Ojos que no ven, corazón que no siente

·       Títol: Viaje al desierto          

·       Autor: Javier Nart

·       Editorial i any: Editorial mr (quarta edició) de l’any 2007

·       Nombre de pàgines: 303

·       Preu: 13€

Seria incoherent dir que Javier Nart no coneix Àfrica. M’atreviria a dir, fins i tot, que és una de les persones que millor la coneix, per dins i per fora. Amb les seves mancances, però també admirant la seva bellesa. Aquest personatge, corresponsal de guerra en conflictes com el de Palestina, el del Txad o el de Nicaragua, ens explica el seu viatge pel desert, des de Kano fins a El Caire. Recorda les guerres que hi va viure i analitza la política i les relacions personals, tot mostrant la bellesa d’un paisatge sorprenent. Un paisatge que conviu amb la realitat social, sovint emmascarada i desconeguda pels occidentals.

Nart ens parla del paisatge, però també se l’estima i l’admira. Sap emprar adjectius que permeten que el lector recreïi l’escenari al moment. Dels racons més curiosos, destaca el llac Txad, que ha retrocedit ¾ parts en els últims 30 anys. Aquest llac, prop de la capital de la República del Txad, N’Djamena, és la llar per molts animals i, malauradament, per molts caçadors que trenquen l’harmonia d’aquest paratge. El llac no només és impressionant per la seva grandària, sinó també per la gran quantitat d’aus que cobreixen el cel i animals que s’hi poden observar. Avui, però, aquest punt emblemàtic del centre de l’Àfrica desapareix paulatinament i el que abans era cobert per una aigua que dibuixava una taca blava en el mapa, ara és una part més de terra. Una terra en la qual destaca, també, la formació de volcans i de roques que recorden monuments abstractes.

Ara bé, la bellesa africana per excel·lència és el desert, descrit aquí de forma contradictòria. A Nart li provoca inseguretat, però també dependència. Un grup de dunes de sorra groguenca, taronjosa o negrosa segons el punt, que conformen un paisatge infinit, inacabable, que et porta a sentir llibertat i plenitud perquè els ulls són incapaços de reconèixer-ne el final. Un paratge únic que t’obliga a fer una introspecció en tu mateix, però alhora un lloc mort i solitari. Literalment, Nart defineix el desert així:

Un arenal de dunas es un gigantesco desierto estricto y vacío. Para ser llenado contigo mismo. Tus pensamientos. Tus sentimientos. [...] El entorno carece de otro adorno que la propia brutalidad de su belleza desnuda, muerta de vida animal y vegetal. [...] El desierto, perdonen la cursilada, es como una amante que te maltrata y de la que no puedes prescindir una vez la has conocido.

Tanmateix, darrere la bellesa paisatgística d’aquest continent, hi ha una realitat social oblidada pels països del Nord. Nart denuncia, primer, la misèria, després, les guerres; o potser al revés. L’ordre de factors no altera el producte: un continent pobre, enfonsat en la misèria absoluta i en lluita per un desenvolupament que resulta impossible d’assolir. Les malalties que inunden el país, com la sida, la màlaria o la tuberculosis, impedeixen el desenvolupament ja que aquells que haurien d’estar treballant necessiten atenció sanitària i medicaments d’un cost inassolible. Els del Nord condenmen la seva situació i alhora la propugnen i, mentrestant, les condicions de vida d’aquesta gent són precàries.

Àfrica és la seu dels conflictes bèl·lics. Com a corresponsal de guerra que ha estat, Javier Nart ens parla de les guerres des d’un punt de vista polític, molt interessant, però que queda en segon terme quan parla del valor de la vida. Uns conflictes, el resultat dels quals és la misèria, però també l’abús de poder d’uns quants, posseïts per l’avarícia, que viuen com veritables reis mentre els seus subdits lluiten per sobreviure. Els capítols en els quals apareixen referències a aquests conflictes són culpidors. Reflexiona a l’entorn d’això:

La vida, de escaso valor hasta entonces, careció ya de toda importancia. [...] Pegué una patada a la metralladora tumbándola. El asesino ni siquiera se indignó. Me miró con ojos incrédulos, sorprendido por que le impidiera ejercer el poder total, bestial e impune que significa decidir en cualquier momento que la vida del prójimo pendiera de su capricho. La guerra, la muerte, transforma el ser humano de modo irreconocible.

D’altra banda, els sistemes polítics corruptes africans aprofiten aquestes guerres per embutxacar-se diners i comprar armes. Nart, bo i que actualment no se’n sent particularment orgullós, va participar en el FROLINAT (Front d’Alliberació Nacional del Txad) i actualment és el cònsol honorífic del Txad a Espanya.

Com a conclusió, m’agradaria convidar a llegir el llibre a aquells que siguin amants de l’Àfrica, però també als que en tinguin una imatge falsa, als que només coneguin d’Àfrica el que surt per la televisió. No ens podem creure el que ens diuen; les realitats s’han de conèixer de primera mà per entendre-les. Per una simple raó: ojos que no ven, corazón que no siente.