Un Companys inèdit


La troballa de diversos documents inèdits a l’Institut Internacional d’Història social a Amsterdam permet reconstruir l’exili de Companys a França.

Què va passar, exactament? Com van detenir a Lluís Companys? Tot això i molt més és el que ens aporten uns documents inèdits trobats pels membres de la Memòria i Història de Manresa. Tots els documents són a Internet a la pàgina www.memoria.cat des d’on es poden consultar traduïts al català. Una troballa que va ser feta “per casualitat” a mans de Joaquim Aloy. Així doncs, avui podem dir que l’ombra de Lluís Companys torna després de 70 anys per explicar-nos què va passar.

Lluís Companys i Jover va néixer a prop de Lleida el 1882 i va morir afusellat a mans dels franquistes a Montjuïc el 1940. De jove va estudiar dret, però es va decantar cap a la política, en la qual va adquirir un paper significatiu i trivial per  a Catalunya. Ens trobem davant d’un dels personatges més interessants i polèmics de la història de Catalunya. Les seves proclames independentistes de 1931 i 1934 el van portar a convertir-se en un heroi per alguns i en un enemic per a uns quants més. La seva activitat política  va ser tremendament intensa: va ser president de la Generalitat i del Parlament català. Durant la guerra va lluitar en contra dels franquistes, però el 1939 es va veure obligat a exiliar-se a França amb la seva segona esposa, Carme Ballester. A partir d’aquí, però, què? Un buit espacial i temporal enorme que ens porta fins al seu afusellament, el 1940, a Montjuïc.

Carme Ballester: la peça clau per a la reconstrucció definitiva

Fins avui, la detenció de Companys havia estat un interrogant pels catalans. Gràcies a aquests documents inèdits hem pogut conèixer com el van detenir i, sobretot, com va viure Carme Ballester aquest fet. De fet, la transcripció del manuscrit n’explica tots els detalls. Un document que ens apropa a una realitat crua, amagada durant tots aquests anys. Qui no volia que se sabés, tot plegat? La transcripció de  Carme Ballester és freda i dura, però reflecteix entre línies la por i alhora el coratge que varen acompanyar-la.

Entraren a casa amb les metralletes a la mà. I apuntant al meu i a mi mateixa, ens van fer un registre personal...[...] s’emportaren tots els documents que trobaren.[...] Apuntant al meu marit sentat en una cadira, jo tenia que conduir els dos homes en civil, dient-los on estaven les coses, però sempre sentit un revòlver que m’apoiaven a l’esquena [...][1]

Carme Ballester va veure com s’emportaven el seu marit detingut i en cap moment va dubtar d’anar-lo a buscar l’endemà. S’infiltrà dins la Vil·la Carolina, on uns homes la van treure a puntades de peu, però va ser capaç de dir-los: “quina culpa en té el meu marit si vostès ens volien fer la guerra?”. Una pregunta que porta ressonant dins el cap de molta gent des de llavors. Des del seu punt de vista, i així s’ha acabat demostrant,  la detenció de Lluís Companys va ser contrària a les lleis internacionals, perquè no es va fer sota cap concepte d’extradició, mentre que ell tenia la condició de refugiat i estava acollit per la Convenció de Ginebra.

Cada dia, Carme Ballester esperava notícies des de París, fins que va arribar el moment. En les primeres informacions del 15 d’octubre de 1940 va assebentar-se que el seu marit havia estat afusellat. Acte seguit, va perdre el coneixement. Tot i així, sempre va reconèixer que l’última carta del seu marit (que no és inèdita) li va donar la raó per viure. Tant és així, que va lluitar contra la justícia per aconseguir un subsidi per viure. Sortosament, es va poder posar en contacte amb un advocat, Herzfelder, amb qui va aconseguir la indemnització pertinent trenta anys després i havent recorregut un camí no gens fàcil. Els documents inèdits també inclouen les cartes i els documents que Carme Ballester va redactar per a aconseguir el certificat de defunció del seu marit, primer, i la pensió, més tard.

Un recull de documents que va des del manuscrit importantíssim per a la reconstrucció dels fets, fins a una carta de Josep Tarradellas, passant per un interessant escrit clandestí de denúncia d’un jove parlant de l’execució del President.

[…] Companys era la personificació de Catalunya, de la República, així com també de tots els partits democràtics. I fou afusellat per representar el poble i els seus ideals. La seva execució és determinant per atiar de nou el foc de la insurrecció de tots els catalans. […][2]

Un Companys inèdit per les seves accions admirables. La història d’un home entregat a la seva ideologia i que va morir per Catalunya; un home que, sens dubte, va marcar un abans i un després. Un Companys inèdit per la seva valentia, que va sobreposar-se a la situació i mai es va fer enrere. Un Companys inèdit digne d’un bon homenatge, no pas millor que aquest, que recull com va viure i que, finalment, apropa la veritat. 

---

[1] Fragment de la Transcripció del manuscrit de Carme Ballester en què narra la detenció de Lluís Companys

[2] Fragment del document Full volant clandestí que parla de l’execució de Companys